Període històric i cultural, comprès entre 1350 i 1600, que es caracteritza, en un principi, per ser una «regeneració», «renovació» o «restauració» del gust artístic d’acord amb els ideals de l’antiguitat clàssica i que, posteriorment, es distingeix com una renovació de la societat en general pel «renaixement» de la cultura clàssica concebut, principalment, pels autors humanistes; fenomen propi inicialment d’Itàlia, es difon per tot Europa i acaba sent un dels pilars sobre els quals s’asseu la civilització occidental. El terme s’acuña en el s. XIX, per obra sobretot dels historiadors Michelet i Burckhardt, que van ser també el que van determinar el seu significat general.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada